CONTE DEL SEMÀFOR

En el món dels semàfors, la majoria tenien tres llums, roig, groc i verd, però hi havia un semàfor una mica especial, que tenia quatre llums de diferents colors, tres d'elles eren les de siempre. El cercle roig indicava que els cotxes havien de parar-se, el groc que passaren amb precaució i el verd donava via lliure a passar, sempre que es mirara per als dos costats per si venia algun vianant.

Quant a les llums amb ninots, el codi era el mateix però per a persones en comptes de para cotxes. El ninot roig indicava que s'havia d'estar parat en la vorera, el groc que si es creuava calia mirar dues vegades per als costats abans de passar, i el verd que es creuara amb tranquil·litat.
Fins a ací tot normal, però aquest semàfor tenia una quarta llum de color blau amb forma de cor.
Quan alguna persona, adult o xiquet, intentava creuar amb aqueixa llum encesa, de seguida saltava una alarma que sonava molt estrident, i llevava les ganes de seguir avant.
El significat d'aqueixa llum encesa era que el pensament de la persona que anava a creuar tenia un matís negatiu, i el cor blau del semàfor ho detectava, s'encenia i no permetia que creuara. Així va ser com Jaume, un xiquet de sis anys va esbrinar el que li passava a la seua mare quan ho portava al col·legi.
Cada vegada que arribaven al semàfor de les quatre llums, l'alarma començava a sonar, ni ell ni la seua mare eren capaces de creuar en una estona, fins que la mare li deia a Jaume:

- Doncs esperarem una mica més. Si arribes tard un dia no passa gens.

I de sobte, el cor blau s'apagava i l'alarma parava de sonar, i ells amb un somriure en la cara podien arribar al col·legi de Jaume a l'hora exacta d'entrada.
Com sempre passava en el mateix moment, la qual cosa va deduir Jaume era que la seua mare anava estressada als matins, pendent que ell desdejunara, que la seua germana xicoteta es vestira, i que les coses de la casa estigueren mitjà resoltes a la seua volta per a posar-se a treballar en el seu ordinador gens més tornar, sense entretenir-se en res.
Llavors un dia, Jaume li va dir a la seua mare:

- Mamá, anem a fer que avui no s'encenga el cor blau. Mira, ja he desdejunat, i María ja s'ha vestit. Tens temps de preparar coses de la casa perquè quan arribes et poses a treballar immediatament. Al fet que ara t'assegues més tranquil·la?

La mare amb un ampli somriure en la boca, li va dir al seu fill:

- Segur que avui no s'encén la llum blava, perquè em sent feliç que sigueu els meus fills i que m'ajudeu d'aquesta forma.

I així va ser, aqueix dia van arribar fins i tot abans d'hora a la porta del col·legi, i açò mateix va succeir des de llavors tots els dies. Jaume i la seua mare havien deixat arrere els pensaments negatius, i en el dia rendien molt més, i somreien sempre.
Ah!, i el semàfor de les quatre llums seguia fent el seu treball fins que un bon dia va aconseguir no tornar a encendre's mai més.