Mirant de dalt sembla una creu,
de costat unes ulleres;
serveix per anar corrents...
si no et trenques les costelles.
(La bicicleta)
És llarg com un budell
i arriba a les portes del rei.
(La carretera)
Fa soroll, gasta fums,
xiula com un condemnat,
i tan bon punt ha arribat
se'n torna terres amunt.
(El tren)
No tinc ulls
però puc mirar.
No tinc peus,
però sé córrer i caminar.
Pujo, baixo, em puc parar.
Dintre meu tu pots entrar.
On tu vulguis puc anar,
sempre que em donis menjar.
(El cotxe)
Si l'equilibri saps aguantar
amb mi podràs avançar.
El meu petar ens delata,
però si no ho fes
hauries de gastar la sabata.
(La moto)
Va pel cel,
té ales
i no és cap ocell.
(L'avió)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada